Alpinisme insolidari
[Què va aprendre d’aquest rescat?] Em queda un sentiment de frustració, perquè els valors que em van ensenyar de petit cauen. Entenc que quan ets allà dalt has de vetllar per la teva vida però... Hi havia 100 persones que baixaven i només dues es van aturar a ajudar-lo. No vull culpar ningú, però em crea repulsió l’ambient que es genera en aquests llocs, és necessari fer una reflexió; hi ha molts alpinistes que han deixat de fer cim per salvar-ne d’altres. (...) Ara veus un egoisme extrem.
[Aquestes grans expedicions comercials] si veuen algú que té problemes no estan disposats a baixar-lo a qualsevol preu, ho fan si no hi ha risc. Els falta raó? No. És ètic? Crec que no. (...)
La muntanya és un espai de llibertat absoluta. (...) Entenc l’alpinisme com una activitat amb una component important d’investigació i, sobretot, de lleugeresa. Sí, en estil alpí, és a dir, amb autosuficiència, sense corda fixa, sense deixar campaments muntats, sense oxigen, en grups molt petits...
Rosa M. Bosch, entrevista a Jordi Tosas, “Més del 50% de la gent que va a un vuit mil no està preparada”, La vanguardia 30-10-2011.
Articles relacionats: Les estructures humanitzadores
